espill, -lls
(Del llatí specŭlum.)
- s. m. Cristal llis cobert de mercuri per la part posterior, per a que es reflectixquen en ell els objectes que es posen davant. També es poden fer d’acer i uns atres materials.
- Espill retrovisor, el que en un vehícul permet que el conductor veja la carretera que deixa arrere i els vehículs que van darrere d’ell.
- fig. Cosa que representa o simbolisa una atra: La seua novela és l’espill de la vida.
- Nàut. Espill de popa, frontera de la popa des del revoltó fins al coronament.
- Nàut. Espill de proa, cada una de les dos parts de la roda que formen les amures.
- Com un espill, molt lluent.
- fig. Model, eixemple.
- Prendre espill, loc. ant. Prendre eixemple.