covar
Flexió verbal »(Del llatí cŭbare.)
- v. tr. Fet d’estar les aus un determinat temps sobre els ous, per a donar-los calor, que es desenrolle l’embrió i ixquen els pollets.
- Covar el fòc, cobrir les brases d’un fòc en cendra per a que es mantinga encés. Se diu figuradament al fet d’estar assentat al costat del braser, del fòc de la llar, etc.
- Covar una idea, un proyecte, desenrollar o madurar durant temps una idea en el cap, sense expressar-la, fins que aplegue el moment pertinent.
- Covar un constipat, fer llit, estar en lo llit per a curar-se el constipat.
- Estar covant una cadira, un sofà... loc. Estar molt de temps assentat sense alçar-se ni fer res.