àgil, -ls
(Del llatí agĭlis, mat. sign.)
- adj. m. i f. Llauger, que es meneja en facilitat, ràpit i llaugerament. És major pero encara està àgil de cames i moviments. Àgil com el vent.
- fig. Llauger, sense pes, fàcil de manejar: Una ferramenta àgil de manejar.
- fig. Que fluïx sense impediments, dificultats, destroncs o interrupcions: Una narració àgil. Un discurs àgil.
- fig. No dur massa roba o dur poques coses damunt com a càrrega: Va tan àgil de roba que casi va nuet. El camió anava àgil de càrrega, a soles duya dos caixes.
- fig. Àgil de caixco o de trellat, loc. No tindre massa trellat o coneiximent.