Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Una coincidència per a Capell.

capell, -lls
(Del llatí vulgar cappĕllu, mat. sign.)
s. m. Peça de vestir que cobrix el cap composta de copa i ala més o manco ampla, hi han de moltes formes i materials. / Capell de ferro, elm. / Capell de teula, usat pels eclesiàstics, té alçades i enrollades les dos mitats laterals en forma de teula. / Capell de palla, usat generalment en estiu quan fa calor i fet de palles entreteixides. / Capell de sol, el que és més ample per a protegir-se dels rajos del sol. / Capell de copa, el d’ala estreta i copa alta, cilíndrica i plana en la part superior; sol ser negre i de seda. // Protecció ovalada de seda que fa el cuc per a transformar-se en crisàlida. // Conjunt de núvols que es posen al cim d’una montanya o païsage elevat: El Montgó té capell i això senyala pluja.
ref. Quan Montcià està en capell, guarda’t d’ell. Quan Muntcià fa capell, pica espart i fes cordell. Quan la tramontana s’emborrasca i a la Murta fa capell, llaurador, ves-te’n a casa, pica espart i fes cordell. Quan Bèrnia du capell, pica espart i fes cordell. Quan Corbera té capell, pica espart i fes cordell. Si Matamon s’encabota i Corbera fa capell, llaurador que vas a l’horta, pica espart i fes cordell.
Imàgens