Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Una coincidència per a Safrà.

safrà, -ans
(De l’àrap zafarān, mat. sign.)
s. m. Planta herbàcea de la família de les iridàcees, de l’espècie Crocus sativus, de fulles concomitants, fa una o dos flors morades grans en sis tépals i tres estigmes grocs aromàtics, que secs són un condiment mal valiós; sol ser silvestre pero també es cultiva i rep el nom de safrà cultivat. // Safrà bort, planta de l’espècie crocus nudiflorus, pareguda al safrà, de raïl bulbosa, fulles molt llanceolades, flors color rosa o lila, llavors globuloses en càpsula. // Safrà de montanya, varietat de safrà Corcus Vernus, en el perigoni blau violat // Colorant alimentari que s’extrau del safrà. // Color del safrà, groc ataronjat. // Anar al safrà, o fer safrà, loc. dialect. Fer foja, fer fugina, faltar a classe.
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: safra.