tàpia, -ies
(Orige prerromà format provablement per onomatopeya del sò tap de cosa que es pica.)
- s. f. Paret feta de terra pastada i seca, no molt grossa que servix de tancat.
- Tàpia valenciana, mur fet en terra, atobons i calç posant tongades de cada cosa; el resultat és un mur fort en un acabat que no necessita un atre tractament posterior i a on els atobons queden a cara vista. La grossària pot ser variable, pot tindre vora dos pams o més, segons la resistència que es necessite, la seua secció transversal té l’aparència del mur romà de doble fulla, pero en conte de pedra du atobó.