rella, -lles
(Del llatí regŭla, bastó de ferro pla.)
- Acte i efecte d’aplicar la rella a un camp.
- Pegar una rella, loc. Llaurar el camp.
- Primera rella, segona rella, primera llaurada, segona llaurada.
- Més cego que una rella, loc. Se diu d’una persona en poca vista.
- Faltar-li a u una rella, loc. Faltar-li un regó, no estar be del cap.
- Sort com una rella, loc. Molt sort.
- Més picat que una rella, loc. Molt enfadat o molt begut.
- S’engoliria una rella per la punta, loc. Se diu de les persones que són molt fartones.