rastell, -lls
(Del llatí rastĕllu, mat. sign.)
- s. m. local. Rascle.
- Ferramenta de corder, que consistix en una peça de fusta vertical que porta en la part superior una atra horisontal creuada i en puntes, entre les que es fan passar i es mantenen separats els cordells mentres se fa corda.
- Rastellet, paleta de ferro, normalment de forma triangular, posada en l’extrem de l’agullada i que gasta el llaurador per a netejar la rella de l’aladre.
- Tall en forma d’astral que l’aixada i unes atres ferramentes de llaurança tenen a la banda oposta a la punta o pala.
- Rasclet, despallador o rampí de la dalla.
- Reixa que es puja i baixa en la porta d’un castell per a donar pas o impedir-lo.
- De rastell, de cantó, de costat, no pla.