randa, -des
(Possiblement del germànic randa, vora, orla.)
- s. f. Teixit fet de fil, en agulla de gancho o birletes, en calats i dibuixos que s’utilisa generalment per a adornar vores de vestit, cortines...
- Fil per randa, loc. Se diu de coses contades o narrades minuciosament, en molts detalls.
- Fer fer ad algú randa sense boixos, loc. Fer-li fer coses molt difícils.
- Fer bona randa o portar bona randa, loc. Tindre un mal resultat o eixir malparat; fer-la bona.
- Vore la randa als peus, loc. ant. Vore les coses al revés o completament diferents a com haurien de ser.
Imàgens
