calat, -ts
calat, -ada, -ts, -ades
(Del part. de calar.)
- adj. m. ant. Baixat a un nivell inferior.
- ant. Inclinat cap avall.
- Se diu de les rets o xàrcies de peixca, ormeig, etc... que s’han tirat a l’aigua.
- ant. Que té les veles baixades.
- Se diu d’un cos permeable al que ha entrat un líquit.
- Se diu de la cosa que s’ha conegut o descobert, quan hi havien dificultats per a ser descoberta.
- Se diu de la roba, paper o qualsevol superfície en forats que servix d’adorn.
- calats coincidix en:
- el participi masculí plural de calar
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
- La caiguda de la –d– intervocàlica en la terminació –ada, –ades és general i característica del valencià, ni s’ha de considerar vulgarisme ni s’ha de pronunciar esta -d-, que es manté en l’escritura; trompada, portada, comprada, pronunciades sense caiguda de -d-, conferix al valencià parlat una afectació que el parlant rebuja. (L'Estàndart Oral Valencià)
- Paraules que tenen una escritura pareguda: encallat, encalat i callat.