puça, -uces
(Del llatí pūlĭce, mat. sign.)
- s. f. Insecte paràsit de la família dels pulícits, de l’orde dels dípters, de dos o tres milímetros de llargària, sense ales, antenes curtes, cames llargues i fortes que li permeten botar a gran distància, que perfora la pell de persones i animals i els chupla la sanc.
- Puça d’aigua, crustàceu menut, de l’espècie Daphnia Pulex, de l’orde dels cladòcers, que viu en l’aigua dolça.
- Com una puça, loc. Se diu d’una cosa extremadament menuda.
- Fer d’una puça un cavall, loc. Exagerar en extrem.
- No aguantar puces de ningú, loc. No tolerar burles ni ofenses de ningú.
- Tindre males puces, loc. Tindre poca paciència, irritar-se fàcilment, tindre mal humor.
- Tirar-se o espolsar-se les puces de damunt, loc. Refugir les responsabilitats, molèsties o preocupacions.
- Traure ad algú la puça de l’orella, loc. Escarmentar-lo, castigar-lo per a que s’avee a complir els seus deures.