febra, -res
(Del llatí fĕbre, mat. sign.)
- s. f. Fenomen patològic que consistix en una elevació de la temperatura del cos.
- Erupció en els llavis o herpes labial.
- Nom que reben les diverses patologies que tenen la seua base en l’elevació de la temperatura corporal i que normalment se les nomena com a febres, en plural.
- Febra mediterrànea, patologia que té el seu orige en el microbi micrococcus melitensis i que sol ser de llarga temporada.
- Febra groga, patologia de signe infecciós que deixa la faç de la cara de color groguenc.
- Febres tercianes, V. terciana.
- Febra de la llet o làctea, se dona en mares al poc del part i és precursora de la pujada de la llet.
- Febra puerperal, aquella que a voltes se té al poc de temps de parir.
- fig. Idea obsessiva.
- Forta agitació de l’ànim: La febra de l’or.
- Donar febra ad algú, indignar, donar-li treball, molèstia.
- Encendre’s de febra, loc. Patir febra alta i fig. indignar-se, irritar-se.
- Tindre febra, loc. fig. Estar indignat.