emboç, -ços
emboç, -ços
(Derivat posverbal de emboçar.)
- s. m. Part d’una peça d’abric, com ara la capa, que tapa la boca i la cara, alborruçó.
- Acte d’emboçar.
- Obstrucció general d’un conducte.
- Congestió de vehículs en una carretera o via pública.
- Combregar d’emboç, loc. Combregar d’un impedit o malalt sense massa pompa o cerimònia, portant el sacrament sense llum.
- Impediment, parapeu, dificultat per a obrar o actuar: No té cap d’emboç en parlar en el juí.