don, -ons
dò, -ons
(Del llatí donum, mat. sign.)
- s. m. Acte i efecte de donar.
- Gràcia, habilitat o virtut que es té de manera natural, o en el cas dels cristians donada per Deu.
- Dò de gents, gràcia que fa a una persona molt sociable en el tracte i li fa tindre facilitat per a atraure i persuadir als demés.
- Dò de llengües, tindre una extraordinària facilitat per a deprendre a parlar diverses llengües o idiomes.
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.