bava, -ves
(Del llatí vulg. baba, mat. sign.)
- s. f. Saliva que cau de la boca de l’home i dels animals.
- Zool. Líquit viscós segregat per glàndules del tegument de caragols i uns atres invertebrats.
- Per extensió, llacor o suc espés d’algunes plantes.
- fig. i inus. Dòna sense trellat o enteniment.
- Tindre mala bava o tindre bava, loc. Tindre mala idea, tindre mals instints o sentiments: No et fies d’ell que té molta mala bava.
- Caure la bava o caure-li a u la bava, loc. Manifestar o sentir una gran satisfacció: Mira a son fill i li cau la bava.