arreu, -ea, -us, -ees
(Del llatí arĭdu, sec.)
- adj. m. ant. Astringent.
arreu
(Del germ. at rēd, per orde, o del llatí *arredāre.)
- adv. ant. Sense excepció.
- De qualsevol manera, ixca com ixca una cosa, feta sense massa atenció o conte: Tot ho fa arreu i per això ixen mal les coses. Eixe treball està fet arreu i molt malament.
- Ser u arreu, ser una persona molt desastrada en la manera de vestir o de comportar-se.
- Arreu arreu, loc. Una cosa darrere d’una atra. Seguit seguit. Sense interrupció. De qualsevol manera (també sol dir-se arreuet arreuet).
- Aleatòriament: Agarra una carta de la baralla arreu. Casa sí, casa no, i dos arreu.
- arreu coincidix en:
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
- Paraules que tenen una escritura pareguda: arrèu.