taleca, -eques
(De l’àrap hispànic ta’líqa, mat. sign.)
- s. f. Sac llarc i estret, de lona o un atre teixit fort, que s’utilisa per a guardar i portar coses.
- Mida de gra que equival a quatre barcelles.
- local. Tela blanca i grossa de cànem o d’uns atres materials que es coloca entre la corda de pujar a les palmeres i l’esquena del palmer en Elig, per a que la corda no faça mal en l’esquena.
- fig. Pecats que u porta damunt i ha de confessar.
- fig. Mort violenta.
- Fer taleca, loc. Caure mort.
- No ser el millor gra de la taleca, loc. No ser algú massa bo.