pit, -ts
(Del llatí pĕctus, mat. sign. La forma originària era pits, en conservació de la -s de pĕctus.)
- s. m. Part del cos humà entre el coll i el ventre i que conté el cor i els pulmons.
- Part davantera del tronc d’un animal immediatament baix el coll.
- Mamella.
- Donar el pit, donar de mamar, aplicar el mugró de la mamella a la boca del chiquet o de la cria d’un animal per a que mame.
- Prendre el pit, mamar.
- Llevar el pit, desmamar, deixar de criar un chiquet o una cria d’un animal mamant del mugró de la mare.
- Òrguens de la respiració contenguts en la cavitat del pit, pulmons.
- Tindre el pit carregat, tindre els pulmons i els bronquis afectats per un constipat.
- fig. Centre dels sentiments humans.
- Do de pit, Mús. Una de les notes més agudes d’un tenor.
- Obrir el pit, loc. Descobrir els sentiments més íntims.
- Peça de vestit que cobrix els pits.
- Pit de la camisa, peça o part de la camisa que cobrix els pits.
- A pit descobert, loc. Sense cap de protecció, indefens.
- Donar el do de pit, loc. Esforçar-se al màxim.
- Donar-se colps de pit, loc. Fer signes exteriors de dolor, compunció, devoció, arrepenediment, etc.
- Posar-se la mà en el pit, loc. Reflexionar sobre una cosa, especialment d’orde espiritual o íntim.