mancha, -ches
(Del llatí mantĭca, saquet.)
- s. f. Objecte per a agarrar aire i llançar-lo en una direcció determinada, consistent bàsicament en una espècie de caixa formada per dos posts de fusta en els costats de pell flexible i dos orificis, un per a on entra l’aire quan separem les posts i un atre per a on ix expulsat quan juntem les posts.
- Mancha de ferrer, l’utilisada pels ferrers en els tallers metalúrgics.
- Mancha de l’orgue, l’utilisada per a proporcionar aire als canons en els òrguens.
- Qualsevol peça de pell, lona, tela... que es plega com una mancha o acordeó.
- La part d’una coberta o capota de coche que es doblega en forma de manches.
observacions/documentació: Sol utilisar-se des de ben antic en plural manches.