lleig, -eja, -eigs / -ejos, -eges
(Del fràncic laig, mat. sign.)
- adj. m. Que no té bellea, d’aparència desagradable.
- fig. Repulsiu, desagradable: Està lleig pegar a un pare.
- fig. Desagradable, carent d’atractiu: Quin vestit més lleig du la dòna.
- adv. ant. Llejament.
- Ballar sempre en la més lleja, loc. Tocar-li ad algú sempre lo pijor.
- No trobar mai chica lleja ni vi roïn, loc. Se diu dels que tot ho troben be o bo, que són poc selectius o exigents.
- Ser més lleig que una mala acció, que pegar-li a un pare, que un pecat, que una cara ratada de pigota, que un deute, que un dimoni, que un morrió, que un fes... loc. Ser molt lleig.