jurament, -ts
(Del llatí iuramĕntum, mat. sign.)
- s. m. Acte i efecte de jurar.
- Afirmació o negació posant a Deu com a testimoni.
- Prestar jurament, jurar formalment.
- Prendre jurament ad algú, fer-lo jurar formalment; rebre la seua declaració jurada.
- Dret. Jurament decisori, el que una part exigix a l’atra, en juí o fòra d’ell, obligant-se a acceptar com a cert lo que el contrari declare.
- Dret. Jurament indecisori, aquell en el qual les afirmacions només perjudiquen al jurador.
- Dret. Jurament assertori, aquell en el qual s’afirma la veritat d’un fet present o passat.
- Paraula o locució en la qual s’invoca el nom de Deu.