ensaig, -aigs / -ajos
(Del llatí exagĭum, pes.)
- s. m. Acte i efecte d’ensajar.
- Escrit a on s’exponen idees sense erudició, bibliografia o documentació.
- Gènero lliterari al que pertany esta classe d’escrits.
- Operació per a provar la calitat dels minerals.
- Anàlisis de la moneda per a descobrir la seua llei.
- Representació sense públic d’una actuació.
- El primer pa que es fa de prova en el forn.
- Acte d’ensajar o tastar una fruita com el meló.
- Fet de provar o intentar fer una cosa.
- Jugada estrela del rugbi que val per cinc punts en la que un jugadar conseguix travessar en el baló la llínea de gol i depositar-lo en terra.
observacions/documentació: "...a parer d’alcuns, lo dit ensaig mostrava que per alleu aygua covinent no.s podia haver...”. Anònim. Història de la cultura valenciana. 1406. “...que si jo tinguera mostra jo li’n haguera fet fer lo ensaix i ab lo dit ensaix s’aguera ben venut...”. Francés Crespo. Cartes comercials. 1596. “ensaig, probar una cosa, ensayo”. Just Pastor Fuster. Breve vocabulario valenciano-castellano. 1827. “...pero la qüestió d’anar per baix l’aigua, llunt d’estar resolta, s’ha reduït només ad eixes proves o ensaigs particulars...”. Joaquim Martí Gadea. La terra del che. 1906. “Aquell ensaig va ésser d’un estat d’opinió imaginari, i en la política, tot allò que no té fondes arrels, podrà en els primers moments enlluernar...”. Josep García Conejos. La Base 3ª Declaració Valencianista. 1918. “L’any anterior, un carlí, fra Josep D. Corbató, havia tret a llum un Ensaig de programa regionaliste fonamental, molt poc concret”. Manuel Sanchis Guarner. La ciutat de València. 1972. “la roba sempre neta, / espill per a la llar; / el hui vençut a cos, / ensaig del sendema”. Xavier Casp. 50 anys del 7 d’octubre."ensaig; ensajos (o ensaigs) m.”. Acadèmia Valenciana de la Llengua. Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià. 2006.