bigot, -ts
(Del cast. bigote.)
- s. m. Conjunt de pèls que en l’home creixen entre el llavi superior i el nas i que sol arreglar-se o retallar-se.
- plr. Nàut. Onage a babor i estribor en la roda d’una embarcació quan esta alvança.
- Adorn tipogràfic de dos ralles verticals que s’utilisen per a separar dos seccions escrites.
- Llepar-se els bigots, loc. Delectar-se en una cosa.
- Tirar ad algú una cosa pels bigots, loc. Dir-li coses no molt agradables de manera directa, a la cara.
- Fer-se bons bigots, loc. Aprofitar-se d’alguna cosa.
- Tindre bigots, loc. Tindre valentia i ser constant.
- Fer-se uns bons bigots a la salut d’un atre, loc. Aprofitar-se en excés d’una cosa o d’algú.