aplanar
Flexió verbal »(De a- 1 i pla.)
- v. tr. Fer plana una cosa, generalment deixar la superfície d’una cosa plana: Ans de construir s’ha d’aplanar el terreny.
- Aplanar el camí, fig. loc. Eliminar les dificultats que algú es pot trobar en un treball, estudi, negociació...: Els representants europeus aplanen el camí a la negociació que duran a terme els presidents.
- Fer perdre la força, les energies, les ganes, per algun motiu: La calor m’aplana i no tinc ganes de fer res.
- D’aplana i engul, loc. Se diu d’un menjar molt mengívol que no cal ni mastegar: El merengue és d’aplana i engul.
- Fer un sol que aplana, loc. Fer un sol que atalba, lluir molt fort el sol.