suro, -os
(Del llatí sūbĕre, mat. sign.)
- s. m. Corfa d’alguns arbres com el surer, que és un teixit llauger i impermeable.
- Qualsevol tros o recipient d’eixe material.
- Tapó cilíndric d’eixe material per a les botelles o una atra cosa.
- Peça d’este material i modernament de qualsevol atre que sure, que pot tindre diverses formes i que s’utilisa per a peixcar mantenint les rets o fil de peixcar a una certa profunditat.
- Cànter recobert de suro per a mantindre l’aigua fresca.
- Cor de la panolla de dacsa.
- fig. local. Por, temor.