penca, -nques
(Del llatí pes, pedis, peu.)
- s. f. Part carnosa de la fulla d’algunes plantes com ara la pita.
- Fulla bulbosa de la carchofera.
- Porció prima i llarga tallada d’una cosa comestible.
- Cart, planta herbàcea perenne de la família de les compostes, de vora un metro d’altària, de fulles grans, pareguda a la carchofera, en flors blavenques, la part més carnosa de la fulla es menja bollida.
- Fer-se de penques, loc. No accedir ad allò que es demana.
- Menjar penques en sucre, loc. Ser de casa rica.