mallat, -ada, -ts, -ades
mallada, -des
(Del llatí maculai, teixit de malles, per via mossàrap.)
- s. f. Lloc a on se guarden els animals que pasturen pel camp o la montanya.
- Rodal de forment gitat pel vent, la pluja o per haver-lo chafat persones o animals.
- Fer mallada, loc. Albergar.
- Fer mallada, loc. Pernoctar els animals en un lloc.
- Zona o rodal de matolls.
- Zona o rodal en un bosc o devesa, sense arbres, que sol estar inundat en época de pluges: El junc i el senill creixen en la Mallada Redona de La Devesa.
- Jaç o llit de palla.
Imàgens
- mallada coincidix en:
- el participi femení singular de mallar
- La caiguda de la –d– intervocàlica en la terminació –ada, –ades és general i característica del valencià, ni s’ha de considerar vulgarisme ni s’ha de pronunciar esta -d-, que es manté en l’escritura; trompada, portada, comprada, pronunciades sense caiguda de -d-, conferix al valencià parlat una afectació que el parlant rebuja. (L'Estàndart Oral Valencià)
- Paraules que tenen una escritura pareguda: malat.