flamenc, -ca, -cs, -nques
(Del germ. flaming, mat. sign.)
- s. i adj. m. Natural o propi de Flandes.
- s. Idioma d’orige germànic que es parla en Bèlgica.
- adj. Se diu de les manifestacions culturals andaluses que es pareixen o tenen a vore en les dels gitanos i de les persones que mantenen estes costums, com ara el ball, el cant, l’indumentària...
- Au palmípeda camalluda de bec, coll i cames molt allargats, plomes blanquinoses en el coll i el pit i de color rosa intens en el cap, la part superior de les ales i peus.
- Pésol flamenc, varietat de pésol en baina ampla Pisum sativum, varietat macrocarpum; se menja la llavor i la bajoca quan estan tendres, també rep el nom de pésol mollar o pésol capuchí.
- Ser o estar molt flamenc, loc. Ser molt viu, molt despert i actiu; sol dir-se de persones d’edat: Te huitanta anys pero està molt flamenc i nada tots els dies.
Imàgens
