esclafir
Flexió verbal »(D’orige onomatopèyic.)
- v. intr. Produir un soroll sec i súbit, com el que fa alguna cosa quan esclata, se trenca o dispara repentinament.
- Esclafir els dits, soroll que es fa unint fort el moll del dit gros i del dit anular i separant-los seguidament en violència, per a acompanyar un ball, per a cridar un animal, etc. També es diu fer castanyoles, castanyetes o bellotes.
- Esclatar, trencar-se violentament una cosa fent un soroll sec.
- tr. Trencar fent soroll: T’esclafiré la cara si et rius de mi.