bellota, -tes
- s. f. Fruit del belloter o carrasca, del roure i uns atres arbres del mateix gènero. És un fruit ovalat i generalment puntagut de vora tres centímetros, en una sola llavor carnosa i comestible. Té corfa dura de color castany quan està seca.
- ant. i inus. Garrofa.
- local. Esclafit que es pega topetant el dit del mig sobre la base del dit gros de la mateixa mà.
- Fer bellotes, loc. local. Fer esclafir els dits; fer castanyetes o castanyoles.
Imàgens
