esclatar
Flexió verbal »(D’orige onomatopèyic.)
- v. intr. Trencar-se o obrir-se alguna cosa súbitament per no poder soportar la pressió interior, fent soroll i expulsant el seu contengut o reballant els trossos que resulten del trencament.
- Produir súbitament un soroll fort.
- Manifestar-se súbitament alguna cosa reprimida: El poble no aguantà més i en setembre esclatà la revolució.
- Esclatar les flors, les plantes, els grums..., obrir-se, escomençar a desenrollar-se.
- Esclatar en plors, en rialles, mamprendre a plorar, riure... de manera molt sorollosa i súbita.
- Esclatar a plorar, a riure..., loc. Mamprendre a plorar, a riure, etc... de manera molt sorollosa i súbita.
- tr. Trencar una cosa eixercint una forta pressió sobre ella.