encavalcament, -ts
- s. m. Acció i efecte d’encavalcar.
- Mètr. Fet que es produïx quan una unitat sintàctica o frase sobrepassa un vers i ocupa una part, tot el vers següent o els versos següents.
- Encavalcament abrupte o violent, quan l’oració iniciada en un vers ocupa també part del vers següent.
- Encavalcament suau, quan l’oració iniciada en un vers ocupa la major part o tot el vers següent.
- Encavalcament lèxic, separació d’una paraula entre el final d’un vers i el principi de l’atre. No es usual ni recomanable en mètrica valenciana.
- Encavalcament sirremàtic, separació d’un sirrema o parts de l’oració que solen anar molt unides, entre el final d’un vers i el principi de l’atre, com ara el substantiu i l’adjectiu, el verp i l’adverbi.