embrunal, -ls
(D’una forma llatina *ombrinale, derivada del grec ὀμβρινἀ τρήματα, forats pluvials.)
- s. m. Nàut. Cada u dels forats i canals que té una embarcació a cada costat de la coberta per a evacuar l’aigua que cau sobre ella.
- Canaleta de l’embrunal, canaleta que sobreïx del costat d’un barco i va baix de l’embrunal per a tirar l’aigua fòra de la nau.
- Per extensió, boca o forat per a on se buida l’aigua de pluja dels terrats.
- Obertura practicada en la calçada, normalment en el rastell de l’acera, per a donar eixida a l’aigua de pluja; albelló.
- Tapadora i primer tram, generalment de fabricació metàlica, que es posa en la boca de l’albelló i que té una reixa que no deixa passar objectes grans que podrien embossar el conducte.