dominar
Flexió verbal »(Del llatí domināre, mat. sign.)
- v. intr. Tindre el domini sobre algú o alguna cosa: La metròpolis dominava totes les colònies.
- Ser una cosa que predomina sobre unes atres o és més perceptible: Lo que domina en la seua cara és el seu somriure.
- tr. Subjugar, apoderar-se: I el ser humà dominà la Terra.
- refl. Reprimir-se, contindre’s, controlar-se; se diu generalment dels instints, passions...: Volia dir-li més que a un porc, pero optí per dominar-me la llengua.
- Conéixer be una cosa depresa com ara un idioma, una ciència...: No domine gens les matemàtiques.
- Sobreeixir en alçària, estar per damunt de tot lo que hi ha al rededor: El volcà domina tota l’illa.
- Vore una cosa panoràmicament des d’un lloc elevat, divisar: Des d’aquell alter se domina tota la vall.