dogal, -ls
(Del llatí ducāle, ramal per a conduir les bésties.)
- s. m. Corda o soga per a penjar als sentenciats a mort o per a un atre suplici.
- Corda que va nugada al coll de les cavalleries o d’unes atres bésties i que permet subjectar-les i guiar-les.
- Mar. Corda que en u dels caps dona una volta a la drissa a rant de l’antena i una atra a l’arbre de la nau, i que en l’atre cap agarra la trossa.
- fig. Lo que lleva llibertat: Alguns no es volen posar el dogal del matrimoni.
- Apretar ad algú els dogals, obligar-lo o forçar-lo a fer lo que no volia.
- Tindre el dogal al coll, trobar-se en una situació difícil o molt perillosa.
- Posar el dogal ad algú, obligar a u, llevar-li la llibertat.