(Del llatí bēstĭa, mat. sign.)
- s. f. Animal en general.
- Animal de quatre potes domèstic de càrrega o que s’utilisa per a treballar en el camp, com ara un cavall, un bou, etc.
- Persona que actua sense trellat.
- Persona que actua de manera brutal.
ref. La béstia que no és nostra, menja poc i té gran força. Qui béstia va a Roma, béstia en torna. Qui no té béstia ni bou, no llaura quan vol. Renegue de béstia que en l’hivern pren la sesta. Qui té bésties per a llogar i porta la dòna a les festes, queda cabró i sense bésties.