desesperar
Flexió verbal »(Del llatí desperare, mat. sign.)
- v. intr. o refl. No tindre ninguna esperança: Desespere quan pense que mai el trobaré.
- refl. Perdre l’esperança: No et desesperes quan vinguen els temps roïns.
- tr. Produir desesperació o fer caure ad algú en ella: El teu desamor me desespera.
- refl. Caure en la desesperació: Me desespera vore’t tot lo dia sense fer res.
- refl. ant. Suïcidar-se o intentar llevar-se la vida.