corregut, -uda, -ts, -udes
- adj. m. Avergonyit, dut pels carrers com a castic d’un delit.
- Situat contínuament, sense interrupció, a lo llarc d’una cosa: Un rodapeus corregut en tota la planta baixa.
- Se diu de l’animal fustigat o perseguit, que l’han fet córrer molt.
- Persona viciosa, especialment en el terreny sexual.
- Estar més corregut que el gall de la passió, loc. Tindre molta experiència en qüestions sexuals.