cirera, -res
(Del llatí cerĕsĕa, var. de cerasĕa, mat. sign.)
- s. f. Fruit del cirerer, és globós, de color roig fosc, en pinyol, i en una varietats de sabors que van del dolç a l’amarc.
- Cirera albar, és blana, de tamany mijà, de color rosa i és de sabor dolç.
- Cirera blancal, és grosseta, blanquinosa i no és molt bona.
- Cirera cagadora, és molt blana, de color roig i és molt dolça, encara que produïx diarrea.
- Cirera cagona, és chicoteta, de color negre i és mijanament bona al gust.
- Cirera jorovina, és grossa, de color roig molt fosc i dolça.
- Cirera grossal, és grossa, de color roig i és bona al gust.
- Cirera guinda, és chicoteta, té la pell i la carn fortes, encara que no té bon gust, puix és agra.
- Cirera negra, és de color molt fosc, sent les més bones les que són més grosses.
- Cirera poletana, és molt grossa i llarga, de color roig i té bon gust.
- Cirera genovina, ant. V. cirera jorovina.
- Fruit de diverses plantes que és paregut a una cirera en la seua forma, color i grossària.
- Enredrar-se com les cireres, loc. Embolicar-se una cosa cada volta més.
- Les cireres, dialect. i coloq. El número catorze (14) en rifes, sortejos, loteries i jocs.
Imàgens
