barbat, -ada, -ts, -ades
(Del llatí barbātu, mat. sign.)
- adj. m. Persona que té barba.
- Que té barbes (filaments).
- Eixarment en barbada o raïls per a ser plantat; també és conegut en el nom de sabucó.
- Fer barbats a les vinyes, soterrar algú dels eixarments d’un cep sense tallar-lo d’este, per a que una volta traga raïls puga ser tallat i transplantat com un cep independent; ad esta acció també se li diu sabucar.