alienar
Flexió verbal »(Del llatí aliēnāre, mat. sign.)
- v. tr. Llevar-li a u la propietat d’una cosa per a donar-li-la a un atre: Als austracistes els alienaren els seus senyorius per orde de Felip V.
- Renunciar a lo propi baix pressions o coaccions: Els pobles amazònics viuen alienats per l’influència política i cultural dels colonisadors.
- Fer perdre el juí, trellat o coneiximent, enfollir: L’odi i la ràbia són tan intensos que acabaran alienant-lo.
- Fer perdre les idees pròpies i substituir-les per unes atres induïdes o inculcades.
- Canviar la personalitat genuïna d’algú manipulant les seues idees i sentiments fins a impedir-li la percepció normal i objectiva de la realitat i de la veritat.