rot, -ts
(Del llatí vulg. rŭptu, var. de rŭctu, mat. sign.)
- s. m. Expulsió repentina, i normalment sorollosa, de gasos de l’estómec per la boca.
- Vindre el rot a la gola ad algú, loc. Vindre a la memòria alguna cosa quan ya ha passat l’ocasió.
- En un rot te tira mig capellà a la cara, loc. Se diu de les persones malparlades o bròfegues.
- Encara no és rot, ya és agre, loc. Se diu quan se fa una cosa quan encara no ha aplegat el moment de fer-ho.
- Ser capaç de fer en un rot un sopar agre, loc. Tindre mal caràcter o mal geni.
- Traure el rot, loc. local. Donar-se importància presumint de lo que, en realitat, no es té.