respirar
Flexió verbal »(Del llatí respīrāre, mat. sign.)
- v. intr. Alenar, absorbir aire, a través dels pulmons, brànquies o alguns atres òrguens, per a prendre les substàncies que el componen i expulsar-lo modificat.
- tr. Inhalar.
- tr. Exhalar.
- intr. Intercamviar gasos l’atmòsfera d’un lloc tancat i l’exterior per mig d’una obertura que fa possible la renovació, ventilació o moviment de l’aire.
- intr. Viure, tindre força.
- Repondre’s d’un treball fatigós, gojar d’una treua o d’un descans: Tenim tanta faena que no nos deixen respirar.
- Donar senyals de vida, donar notícies de sí mateix: Li escrigué fa mesos i encara no ha respirat.
- Manifestar una qualitat: És un home que respira simpatia.
- No deixar respirar, loc. No deixar a u tranquil, o no deixar-lo parar.
- Respirar per la ferida, loc. Queixar-se, exteriorisar un disgust, agravi o dany.