rebordonir
Flexió verbal »(Compots del prefix re- i un derivat verbal de bort.)
- v. tr. Fer perdre les virtuts, les essències o qualitats: Les males companyies rebordoniren a ton germà i ara és una mala persona. El mal orage que ha patit la planta ha rebordonit el fruit fent-lo menut i sense substància.
- refl. perdre les virtuts, les essències o qualitats. Tornar-se bort: Era un bon gos pero s’ha rebordonit en els mals tractes. La figuera s’ha rebordonit i ya no fa figues. La parra s’ha rebordonit i fa el raïm agre.