quint, -ta, -ts, -tes
quinta, -tes
(Del llatí quīnta, la que fa cinc.)
- s. f. Mús. Interval que consta de tres tons i un semitò major.
- ant. Una part de cinc d’un valor, i especialment la que era donada com a tribut sobre certs productes o beneficis.
- Grup de persones naixcudes el mateix any.
- Conjunt de cinc cartes seguides del mateix pal.
- Acte de traure’n u de cada cinc.
- Sorteig de jóvens que havien de fer obligatòriament el servici militar.
- Quinta columna, grup organisat que en un país en guerra treballa a favor de l’enemic.
- Pujar la quinta, loc. Cridar, alçar la veu de forma irritada.
- Quinta coincidix en:
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
- Paraules que tenen una escritura pareguda: quintada.