junc, -cs
(Del llatí iŭncu, mat. sign.)
- s. m. Planta de la família de les juncàcees de diferents espècies del gènero Juncus, i principalment el Juncus communis i el Juncus effusus, també nomenat junquet. És de tronc cilíndric, llarc, llis, acabat en puncha, de color vert fosc i blanc i esponjós en l’interior, en fulles radicals que són una simple baina prima. Se cria en terrenys humits.
- Junc bovo, V. junc boval.
- Junc boval, planta juncàcea de les espècies Juncus articulatus i Scirpus holoschoenus, de troncs cilíndrics, de color vert, d’un metro d’altura.
- Cada u dels troncs cilíndrics prims i llarcs d’estes plantes, que s’usen per a fer cistelles.
- ant. Planta de tronc llarc, en general utilisable per a enramar-se en terra.
- Més a soles que un junc, loc. Completament a soles: Se n’anaren tots i es quedà més a soles que un junc.