ambient, -ts
(Del llatí ambĭens, -entis, que rodeja o circumda.)
- adj. m. Se diu d’un fluït que rodeja un cos: L’aire ambient.
- s. L’aire, l’atmòsfera, el mig que circumda una cosa: El seu mig ambient és l’aigua. L’ambient de la discoteca estava molt carregat de fum.
- s. Conjunt de circumstàncies o condicions, físiques, socials, culturals o econòmiques d’un lloc, persona, colectiu o época: Se crià en un ambient familiar i feliç. L’ambient econòmic que es vivia en aquell temps era molt diferent a l’actual.
- Pint. Efecte d’atmòsfera en el llenç que colabora a donar una sensació de distància.
- En cine, teatre o lliteratura, espai o mig característic en el que es situa l’acció: Tota l’obra transcorre en un ambient decadent.
- Ambientació, animació d’un lloc: Una cafeteria en molt d’ambient.
- En argot, el món homosexual.