admiració, -ons
(Del llatí admīratiōne, mat. sign.)
- s. f. Acte i efecte d’admirar, sentiment o estat d’admirar-se o sorprendre’s davant de la percepció d’alguna cosa extraordinària o fòra de lo normal: Les catarates del Rin causen admiració. La cantant d’òpera causa admiració entre el públic. Cada nova conquista de l’espai produïx admiració.
- Cosa admirable, objecte d’admiració: Este nou edifici és l’admiració de tots els ciutadans.
- Signe d’admiració, signe ortogràfic (¡... !) que es posa al principi (¡) i al final (!) d’una frase o expressió que indica admiració, interjecció, queixa, llàstima, dolor, émfasis o per a cridar l’atenció; en algunes llengües a soles se posa al final (!): ¡Ai! ¡Qué gran és! ¡Atenció, perill! ¡Uf!