abraçar
Flexió verbal »(Format sobre braç.)
- v. tr. Agarrar i cenyir en els braços un cos o cosa, generalment en prova d’afecte: Els pares abracen als fills. El francés s’abraçà a un anglés.
- refl. Agarrar-se o cenyir-se en els braços a alguna cosa o persona per a subjectar-se o refugiar-se: S’abraçà al pilar i la riuada no se l’emportà. El chiquet en vore el gos s’abraçà a la cama de son pare.
- fig. Acceptar una idea o integrar-se i seguir una religió, una filosofia, doctrina, etc.: Alguns moriscs abraçaren la religió cristiana. El patriota acabà abraçant el nacionalisme.
- Rodejar una cosa: La serp l’abraçà en tanta força que l’ofegà. El fòc està abraçant perillosament la reserva natural. Fan falta tres hòmens per a abraçar est arbre.
- fig. Incloure, contindre o implicar: El treball abraça des de l’Edat Mija a la Renaixença.
- fig. Percebre o dominar la vista de colp la totalitat d’una cosa: Des del Cap de la Nau abraçava tota la baïa de Xàbia.
- ant. Passar el braç per dins de l’ansa d’un escut per a subjectar-lo: En una mà l’espasa i en l’atra l’escut abraçat.