trill, -lls
(Del llatí trībulŭm, mat. sign.)
- s. m. Instrument que servix per a esclafar les espigues en l’era. És una post rectangular de fusta d’uns 2 metros de llarc i 1,5 metros d’amplària en la part de davant corbada cap, du trossos de ferro tallants o pedres de sílex empotrades en la part que està en contacte en terra, sobre la post se posa una persona dirigint a l’animal que la rossega per damunt de la parva.
- Rugló de forma cilíndrica generalment de pedra o fusta en llenques de ferro incrustades que gira rossegat per un animal i que servix per a trillar.
- Estar com un trill, loc. Estar molt grossa una persona o ser molt corpulenta.
Imàgens
